dimecres, 9 de novembre del 2011

De per què censuren el Mon-doc

"La política que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres". 

Més o menys així ens feia reflexionar Joan Fuster sobre la necessitat de la participació política. Si abandonem, si ho deixem estar perquè tots són igual, les decisions que afecten les nostres vides les prenen ells. 
Exemples hi ha més que suficients perquè ens plantegem eixe ”passotisme”, eixa distància còmoda, que sempre acaba passant-nos factura. Mireu el desmantellament tan descarat que estan fent, ells, del nostre estat de benestar. Provoquen, ells, la crisi, ens la fan pagar a nosaltres i ens fan creure que és necessari destruir els serveis públics bàsics: sanitat, educació, cultura, dependència. A la fi, no ho dubteu, ells faran negoci i nosaltres pagarem més per molt menys. És la crisi: el nostre silenci és la seua oportunitat. 

Mireu el Mon-doc. No és poca cosa. Ells, pensareu, com no valoren això de la cultura, ho tanquen. Com la cultura no val per a res, només costa diners,  ho tanquen.
¿No ho valoren? ¿Segur que no ho valoren? ¿No entenen que sense cultura no hi ha futur? ¿No entenen que el Mon-doc sembra llavors que fan de Montaverner un poble raonable i cívic? ¿No entenen que el Mon-doc ens obri portes per assegurar la nostra qualitat de vida? 
Clar que ho entenen. És molt pitjor. Com que ho entenen, com que saben el que significa, ho tanquen. No ho volen perquè tenen por als efectes que la cultura té sobre les persones. Per això mentixen, per amagar allò que són, eixe desert moral on volen portar-nos.
  • És mentida que l’Ajuntament del PP haja hagut de pagar res del Mon-doc 2010.
  • És mentida que el Mon-doc siga massa car i inassumible per a Montaverner. Els 9000 euros més que cobra la nova alcaldessa respecte a l’anterior, ja fan possible un Mon-doc auster. Si sumem subvencions i ajudes d’empreses, el Mon-doc ja ix més que bé.  
  • És mentida que la situació econòmica que patim tanque el Mon-doc.
      El Mon-doc l’han censurat perquè fa de Montaverner un espai obert de reflexions diverses i diàleg. El Mon-doc l’han censurat perquè ens ajuda a ser lliures. I si som lliures,  si aprenem  a viure sense por, el seu projecte no és res, pols que se’n va. Tan cert com que  la cultura és l’únic camí que tenim per a véncer la desinformació que tan bé administren.  

            

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Mentires les que digueu vosaltres, com sabeu vosaltres que no s´han pagat factures del 2010?Sou acàs el Regidor@ d´Economia que eu sabeu tot?Mentiders!!Corruptes!!Falsos!!
SOU JUNT AMB EL PSPV RESPONSABLES DEL GRAN DEUTE DE L´AJUNTAMENT DE MONTAVERNER!!

Anònim ha dit...

No sols a montaverner creen crispasio el bloc allá on esta

Coalició Compromís per Montaverner ha dit...

Senzillament,regidors d'Economia a la legislatura 2011-2014 no, però regidors de Cultura, i per tant encarregats del Mon-Doc durant legislatura 2007-2010, sí.
Per això "ho sabem tot". Sabem que es van deixar liquidades les despeses abans de finalitzar la legislatura. Per tant, com a responsables que érem del Mon-doc 2010 ho vam deixar tot pagat. No només el Mon-doc sinó també totes les àrees que va gestionar Compromís. Per això ho sabem.

La llibertat d'expresió es fonamenta en el respecte i el raonament. No en les acusacions infundades, desqualificacions, ofenses i amenaces, les quals resten valor a qualsevol opinió.

Anònim ha dit...

I per on voleu que es retalle??...aixo no aporta res a Montaverner!!Si...DEUTE!!
Que cadascú es pague les seves iniciatives privades!!

Anònim ha dit...

El BLOC sempre a la mateixa linea. Esta clar que la crispacio es lo vostre. Hi ha que saber estar al banquet!!!

Anònim ha dit...

No estic indignat estic avergonyit de ser de este poble en el que no el deixen passejar per la teua plaça i el tracten com un criminal demanant e la documentació . quan no me la’n demanat en el estrateg de a si poc mos vindran a buscar a casà per a portar-me a la presó.
I ames son eix els indignats per que demanem una cosa que es del poble per que eix a l’AFI sen aniran i entraran altres però el poble es queda.
Deguem de anar tots els dies a la plaça i continuar lluitant